És curiós com l'atzar es troba present en el dia a dia. Fa poc vaig començar a llegir Las Manchas del Leopardo, de Brian Goodwin. El llibre, el qual recomane a tothom, constitueix un impressionat punt de partida per a aprofundir-se no sols dins de la biologia teòrica i de la rellevància que poc a poc va tenint la biologia evolutiva del desenvolupament dins de la teoria de l'evolució, sinó també (com assenyala més avant) de com el replantejament de la nostra pròpia naturalesa biològica derivada de les ciències de la complexitat està portant a una ciència de qualitats, la qual ens pot ajudar en la recerca d'una relació més equilibrada amb la resta de membres de la nostra societat planetària. Cal dir que el títol fa referència a que els trets que defineixen el neodarwinisme -sensu stricto- són com les taques d'un lleopard, el qual està canviant de pelatge: es qüestionen de tal manera que provoquen una alteració a la fisionomia de la pròpia biologia tradicional. Però la notícia que vull destacar ací no és el llibre, sinó l'autor.Resulta que ahir em vaig assabentar de la mort als 78 anys d'edat de qui ha estat considerat el "poeta de la biologia teòrica". Feia poc més d'una setmana (morí el passat 15 de juliol) de tan trist esdeveniment del qual poc ressò (almenys, menys del que m'esperava) he trobat arreu la xarxa. Goodwin, del qual al llarg de tots els seus treballs, llibres i publicacions es pot extreure la seua visió clarament posicionada en contra del reduccionisme genètic i, entre altres, va ser qui demostrà que existeixen dinàmiques al desenvolupament que limiten les possibilitats de variació morfològica deguda a les recombinacions del DNA: les anomenades restriccions evolutives o constraint. Aquesta noció significà un important canvi en el pensament evolutiu des d'ençà, ja que reconsiderava que la selecció natural fóra l'unica cosa que "guiés" l'evolució dels organismes, doncs els sistemes de desenvolupament estan restringits per patrons morfogenètics que limiten el conjunt de variants possibles. A banda, Goodwin advocà per la unificació de la ciència i les humanitats, a més de ser també una de les principals personalitats en promoure la visió holística de la sostenibilitat i el desenvolupament del món.
Ens deixa un dels grans dins del camp de la biologia evolutiva i de la ciència en sentit ampli, però ens queda tota la seua obra com a llegat.
